jueves, 4 de agosto de 2011

Parquet al lavabo i a la cuina... I perquè no?

Fa poc vaig reformar tota la casa. Vaig pintar i posar el parquet per tot el pis. Quan dic per tot el pis em refereixo fins i tot a la cuina i al lavabo. Com és això?
Quan vaig anar a comprar els materials als senyors del L&M, que ho saben tot, em van dir el que necessitava per posar el parquet per tota la casa, sense comptar ni amb els lavabos, ni amb la cuina.
Però aquí ve la meva sorpresa... Em van donar material per tornar a posar parquet un altre cop. Es clar, et veuen dona i pensen "aquesta trencara trenta o quaranta peces", però em sembla, que de fet, vaig trencar tres.

I ara que faig amb tot el què em sobra?
Doncs el torno.... "Pos no", no podia ser, ja que només et deixa'n tornar-ho fins a quinze dies, si passa d'això ja no tens res a dir. "Pos te lo comes con patatas".
Solució, posar-ho al la cuina.

Així ho vaig fer. Però encara em sobrava. Doncs al lavabo petit... Però encara em sobrava. Doncs a l'altre lavabo, aquí em va faltar una balda. Però vaig acabar per comprar un altre paquet, per finalitzar la operació i per curar-me em salut per si alguna s'en feia mal bé.

Dons aquí us deixo amb algunes fotos perquè veieu com a quedat.
A més us puc dir que si voleu que el vostre treball quedi més fi i amb un acabat perfecte, hi ha unes tires amb silicona per a les banyeres, que van perfectes per aquesta labor.

La veritat és que ara tots caminem sense sabates, és molt confortable.

jueves, 5 de mayo de 2011

Cuatro Amigas

El numero cuatro según la numerología:

Marta

Anna
Es la estabilidad, una conciencia cuadrada, el símbolo de la ley, el sistema y el orden.



La firmeza, la seguridad, la estabilidad y el conservadurismo.

El constructor que debe crear las cosas terrenas en que predominan los elementos de forma y sustancia. Es el símbolo de lo concreto, lo material y lo sólido, contiene los cuatro elementos  
             Tierra,  Aire,  
Mari
Alicia
Agua, Fuego


Y como me inspirais y sois así, igual que los elementos, aquí van mis creaciones para vosotras.



miércoles, 9 de febrero de 2011

Destruido en segundos

Este título es el de un programa de Discovery Chanel un documental que muestra espectaculares imágenes de explosiones, implosiones y la devastación causada por tornados, huracanes, etc... Además de otros hechos impactantes como la colisión de trenes o la caída de un rascacielos.
Así es como han quedado mis instrumentos... arrasados... devastados... ¡Que crueles son los niños!
Alguien me puede explicar cómo unos niños de entre 3 y 6 años pueden llegar a romper un tornillo de 8 mm???
Yo, que hice todo lo posible para que sus delicadas manitas o sus pequeños deditos no se cortaran, recortando bordes, lijando esquinas... y luego sólo ha durado una semana...
No por ello me desanimo a hacer otro instrumento mejor y más duradero.
Pero si tengo que volver a poner otro, será a prueba de niños... No solo tendré cuidado con los bordes y esquinas, si no que además tendré especial cuidado a que sea duradero y que aguante el impacto de los 150 niños que quieren jugar con el.....
En fin, tendré que ponerme manos a la obra.

martes, 4 de enero de 2011

Tovalloler o instrument musical?

Tinc un traster amb un petit taller per fer les meves "inquietuds", però sempre em molestava un tovalloler que vaig comprar a l'IKEA i que mai l'he fet servir.

A l'escola del meu fill em van comentar que el pati estava "soso" i que li faltava una mica de "vidilla" i s'en va encendre la bombeta.... Per que no faig un instrument musical amb el tovalloler? Doncs bé, aquí teniu un abans i un desprès d'aquest singular "tubular bells".

A part d'aquest instrument també vaig fer un pal de pluja amb un tub de PVC i quinze cargols. Ah!!! dintre vaig posar llenties...



Al pati de l'escola també han posat unes cordes i una espècie de túnel i escala tot junt... La veritat és que ha quedat molt més xulo.

Si voleu veure més fotos podeu anar al blog del Joan Creus, què a més, fa una explicació de com va anar.

martes, 9 de noviembre de 2010

Elfo oscuro

He tardado casi un año en pintarlo. Un ratito aquí, otro de allá. Lo que me dejaba el "cachirulo". No se si me gusta más por delante o por detrás.

jueves, 5 de agosto de 2010

Colgante Lapislázuli


Como no me se estar quieta.....
Este es el primer colgante que hago de lapislázuli, hecho con pasta fimo y pan de oro.
El lapislázuli era una piedra muy venerada en la antigüedad.
Si quereis saber más sobre este material podeis visitar este enlace de wikipedia.